Els arrendadors han de tributar pels habitatges que lloguen. Hi ha determinades reduccions i despeses deduïbles que cal conèixer, i aquest any hi ha algunes novetats.

Els ingressos per arrendar un habitatge tributen com a capital immobiliari, restant les despeses deduïbles, i en alguns casos s’apliquen reduccions. Només en el cas que l’arrendament es realitzi com a activitat econòmica, aquests ingressos es consideren activitats econòmiques i tributen com a tals.

Segons la Llei de l’IRPF, l’arrendament es realitza com a activitat econòmica quan en el desenvolupament de l’activitat hi hagi, almenys, una persona empleada amb contracte laboral ia jornada completa. El 2015 desapareix el requisit de comptar, almenys, amb un local exclusivament destinat a la gestió dels immobles arrendats que s’exigia perquè l’arrendament de béns immobles es considerar com a activitat econòmica.

En el supòsit de subarrendaments, les quantitats percebudes pel sotsarrendador no es consideraran rendiments del capital immobiliari, sinó del capital mobiliari. No obstant això, si el propietari participa en el preu del subarrendament, sí que té la consideració de rendiments del capital immobiliari sense dret a reducció, assenyala l’Agència Tributària.Són ingressos íntegres l’arrendament de béns immobles o constitució, així com la cessió de drets, facultats d’ús o gaudi, subarrendament o traspàs, exclòs l’impost sobre el valor afegit o, si escau, l’impost general indirecte canari.

D’aquests ingressos es dedueixen totes les despeses necessàries per a la seva obtenció (quantitats destinades al pagament d’assegurances de la llar, reparacions, impostos o subministraments a nom de l’arrendador), així com les quantitats destinades a l’amortització (valor cadastral, exclòs el valor del sòl) i dels altres béns cedits, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva.

No són deduïbles com a despeses els pagaments per sinistres ocorreguts en els béns immobles que donin lloc a disminucions en el valor del patrimoni del contribuent ni l’import de les millores efectuades en els béns immobles, sense perjudici de la recuperació del seu cost per una via de amortitzacions.Hi ha un límit màxim per a la deducció dels interessos dels capitals aliens, despeses de finançament i despeses de reparació i conservació, que no podran ser superiors a l’import del rendiment íntegre de cada bé o dret. No obstant això, l’excés podrà compensar-se en els quatre anys següents amb el mateix límit per a cada immoble.

De la diferència entre els ingressos íntegres i les despeses deduïbles s’obté el rendiment net, que pot resultar negatiu.

En els lloguers destinats a habitatge habitual hi ha una reducció del 60% del rendiment net. Aquest any desapareix la reducció del 100% quan l’arrendatari tenia entre 18 i 30 anys i uns rendiments nets del treball o d’ activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’IPREM.

Una vegada practicada la reducció que sigui procedent, hi ha una reducció del 30% del rendiment net en els rendiments nets el període de generació sigui superior a dos anys, sempre que s’imputin en un únic període impositiu, així com en els rendiments nets obtinguts de manera notòriament irregular en el temps si s’imputen en un únic període impositiu, assenyala el Manual de la Renda de l’Agència Tributària. Les reduccions no podran superar l’import de 300.000 euros anuals.

Pot consultar la totalitat de l’article i les preguntes més freqüents en el següent enllaç: http://www.expansion.com/economia/declaracion-renta/2016/04/29/572324a922601de7598b45a3.html