Seguint les recomanacions de les autoritats donada la situació sanitària pel COVID-19,  informem que el nostre despatx romandrà tancat al públic durant al menys 15 dies.
 
Estarem disponibles mitjançant correu electrònic i per via telefònica de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

Normalment, previ a la signatura d’una escriptura de compravenda d’un immoble, les parts pacten la reserva d’aquesta mitjançant el lliurament d’un import, el qual sol ser d’un 10% del cost total de l’immoble, a compte del preu total pactat.

Hi ha tres tipus d’arres:

• Arres penitencials o arres de desistiment: en el contracte d’arres haurà de sortir reflectida l’aplicació de l’article 1454 del Codi Civil o bé fer constar la voluntat d’ambdues parts en el sentit en què poden rescindir el contracte. En cas que sigui el comprador qui vulgui rescindir el contracte, aquest perdrà les arres dipositades; si per contra és la part venedora qui desitja deslligar-se del contracte, s’haurà de retornar el valor de les mateixes per duplicat.
• Arres confirmatòries: corresponen al lliurament d’una quantitat de diners, en concepte de bestreta o com a part proporcional del preu total d’una compravenda, que serveix per confirmar el contracte. Si una de les parts es fa enrere, la part contrària podrà escollir entre exigir el compliment del contracte o la resolució de l’obligació. En aquest cas, el comprador perjudicat pot exigir una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.
• Arres penals: aquestes es perden si el contracte s’incompleix i a més es podrà exigir una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats, que hauran de ser justificats.

La campanya de la renda de 2016 començarà el pròxim 5 d’abril de 2017 per a la presentació telemàtica (el 11 de maig per la presencial) i la principal novetat és que desapareix definitivament el programa Pare.

Els contribuents disposaran del sistema ‘Renda web’, que es generalitza ja per a tots els declarants, qualsevol que sigui la naturalesa de les seves rendes i que ha vingut a substituir al Programa Pare i l’esborrany de l’IRPF, ja que es tracta d’una barreja de tots dos.

Al sistema ‘Renda web’ s’accedirà des de la seu electrònica de l’Agència Tributària i, en la pràctica, suposarà una proposta de declaració, com venia sent l’esborrany, però més senzill i ampliat a tots els contribuents. Per accedir-hi, hi haurà d’identificar-se de la manera habitual -DNI electrònic, clau i nombre de referència-. Un cop dins, s’informarà de la possible existència de diferències entre les dades de l’última declaració i els existents en el moment, i hauran de validar les dades identificatives.

En un entorn similar al del programa Pare, el contribuent veurà una sèrie de dades que s’assimilen a les dades generals amb els que l’Agència Tributària fa la proposta i que inclouran els corresponents als trams o impostos autonòmics de la informació es té coneixement. Un cop finalitzat el procés, el declarant només necessitarà anar al banc amb el document d’ingrés i devolució i un número de referència, llevant-se la molèstia d’anar amb tot el plec de dades com fins ara.

Segons el calendari del contribuent, recollit per Europa Press, el 5 d’abril es dóna el tret de sortida a la presentació telemàtica de la campanya de la renda 2016. Per presentar la declaració de l’IRPF de manera presencial, caldrà esperar fins al 11 de maig i, en ambdós casos, s’estendrà fins al 30 de juny. Si el resultat surt a ingressar i es vol domiciliar el pagament, el termini conclou el dia 26 de juny.

Anar a l’enllaç: Expansión

Parlem d’un habitatge d’ús turístic quan un propietari cedeix, directament o indirectament, de forma reiterada i a canvi d’una contraprestació econòmica el seu habitatge per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies.

Perquè un pis turístic sigui legal s’haurà de presentar, davant l’Ajuntament del municipi on estigui ubicat l’habitatge, una comunicació prèvia d’inici d’activitat formalitzada pel propietari o per la persona física o jurídica gestora.

L’Ajuntament haurà de donar trasllat de la comunicació d’inici d’activitat al Registre de Turisme de Catalunya que procedirà a la seva inscripció, sempre que compleixi amb els requisits obligatoris per exercir aquesta activitat, i dotarà a l’habitatge d’un número d’inscripció que indica que aquesta és legal.

En el cas que no estigui regulat l’ús del pis turístic, aquest serà il·legal i el seu propietari podrà ser sancionat amb multes que poden arribar als 600.000€.

Si algun veí sospita d’un possible habitatge d’ús turístic il·legal en la seva Comunitat, ho haurà de notificar a l’administrador de la finca, el qual formalitzarà la denúncia un cop hagi comprovat que aquesta no es troba inscrita en el Registre de Turisme de Catalunya.

Pot ampliar la informació d’aquesta notícia a https://www.cafbl.cat/circulares/Nota_info_hab_C.pdf

Els arrendadors han de tributar pels habitatges que lloguen. Hi ha determinades reduccions i despeses deduïbles que cal conèixer, i aquest any hi ha algunes novetats.

Els ingressos per arrendar un habitatge tributen com a capital immobiliari, restant les despeses deduïbles, i en alguns casos s’apliquen reduccions. Només en el cas que l’arrendament es realitzi com a activitat econòmica, aquests ingressos es consideren activitats econòmiques i tributen com a tals.

Segons la Llei de l’IRPF, l’arrendament es realitza com a activitat econòmica quan en el desenvolupament de l’activitat hi hagi, almenys, una persona empleada amb contracte laboral ia jornada completa. El 2015 desapareix el requisit de comptar, almenys, amb un local exclusivament destinat a la gestió dels immobles arrendats que s’exigia perquè l’arrendament de béns immobles es considerar com a activitat econòmica.

En el supòsit de subarrendaments, les quantitats percebudes pel sotsarrendador no es consideraran rendiments del capital immobiliari, sinó del capital mobiliari. No obstant això, si el propietari participa en el preu del subarrendament, sí que té la consideració de rendiments del capital immobiliari sense dret a reducció, assenyala l’Agència Tributària.Són ingressos íntegres l’arrendament de béns immobles o constitució, així com la cessió de drets, facultats d’ús o gaudi, subarrendament o traspàs, exclòs l’impost sobre el valor afegit o, si escau, l’impost general indirecte canari.

D’aquests ingressos es dedueixen totes les despeses necessàries per a la seva obtenció (quantitats destinades al pagament d’assegurances de la llar, reparacions, impostos o subministraments a nom de l’arrendador), així com les quantitats destinades a l’amortització (valor cadastral, exclòs el valor del sòl) i dels altres béns cedits, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva.

No són deduïbles com a despeses els pagaments per sinistres ocorreguts en els béns immobles que donin lloc a disminucions en el valor del patrimoni del contribuent ni l’import de les millores efectuades en els béns immobles, sense perjudici de la recuperació del seu cost per una via de amortitzacions.Hi ha un límit màxim per a la deducció dels interessos dels capitals aliens, despeses de finançament i despeses de reparació i conservació, que no podran ser superiors a l’import del rendiment íntegre de cada bé o dret. No obstant això, l’excés podrà compensar-se en els quatre anys següents amb el mateix límit per a cada immoble.

De la diferència entre els ingressos íntegres i les despeses deduïbles s’obté el rendiment net, que pot resultar negatiu.

En els lloguers destinats a habitatge habitual hi ha una reducció del 60% del rendiment net. Aquest any desapareix la reducció del 100% quan l’arrendatari tenia entre 18 i 30 anys i uns rendiments nets del treball o d’ activitats econòmiques en el període impositiu superiors a l’IPREM.

Una vegada practicada la reducció que sigui procedent, hi ha una reducció del 30% del rendiment net en els rendiments nets el període de generació sigui superior a dos anys, sempre que s’imputin en un únic període impositiu, així com en els rendiments nets obtinguts de manera notòriament irregular en el temps si s’imputen en un únic període impositiu, assenyala el Manual de la Renda de l’Agència Tributària. Les reduccions no podran superar l’import de 300.000 euros anuals.

Pot consultar la totalitat de l’article i les preguntes més freqüents en el següent enllaç: http://www.expansion.com/economia/declaracion-renta/2016/04/29/572324a922601de7598b45a3.html

L’Ajuntament de Barcelona preveu invertir en aquest mandat 236 milions d’euros en mesures de rehabilitació d’habitatges, edificis i espai públic per potenciar aquest sector i millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica. Es pretén destinar 80 milions a rehabilitar habitatges i edificis privats; 32.800.000 a immobles municipals, i altres 123 milions a la rehabilitació integral de l’espai públic. Ha destacat que, amb la mesura, el Govern d’Ada Colau pretén revertir desigualtats i atendre l’emergència habitacional augmentant el parc d’habitatge social; avançar en l’eficiència energètica; garantir la qualitat del patrimoni arquitectònic, i fomentar la creació d’ocupació reconduint el sector de la construcció cap a la rehabilitació.

Ajudes i barems socials:

Montaner ha avançat que els ciutadans podran sol·licitar a partir d’aquest dimarts els ajuts a la rehabilitació d’habitatges, que en aquest any compten amb un pressupost inicial de 6,7 milions -als quals se sumaran altres aportacions, també de la Generalitat- i amb novetats respecte a convocatòries anteriors, com ajudes per rehabilitar interiors. A més, les ajudes d’aquest any inclouen per primera vegada barems socials per afavorir l’accés de les famílies amb rendes més baixes, i també incorporen subvencions per utilitzar materials de baixa petjada ecològica i per a edificis catalogats, i un programa d’ajudes per a conjunts residencials de especial interès, ha explicat Montaner.

Ha destacat que aquests barems socials pretenen garantir que els ajuts arribin a tota la ciutat, ja que “a les zones més pobres, com Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí , hi ha hagut menys intervencions perquè hi ha menys capacitat de demanar ajudes, per lo que l’Ajuntament ha de ser pro actiu per arribar als que més ho necessiten”, cosa que també ha defensat Sanz.

Les subvencions per a patologies estructurals, millores energètiques globals i ascensors podran ser del 50% fins a un màxim de 60.000 euros, mentre que les millores energètiques parcials i obres d’elements comuns -com façanes i teulades- seran del 35% i el 25% respectivament, amb un màxim de 30.000 euros, i Montaner ha concretat que, entre les ajudes complementàries, figuren les vinculades a cohesió social, que es podran cobrir al 100% i sense límit.

Pot consultar la notícia al següent link: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160229/4099026314/barcelona-plan-rehabilitacion-viviendas-espacio-publico-psc.html

Consisteix en el lloguer d’un habitatge, en què a més s’inclou una opció a favor del inquilí per a la compra de l’habitatge. Aquest contracte permet al inquilí habitar en l’habitatge durant el període de temps acordat entre llogater i propietari. Quan aquest període finalitza el llogater té dret a adquirir en propietat l’habitatge pel preu acordat, descomptant-se, total o parcialment, els rebuts de lloguer que s’hagin anat abonant fins a la data.

El lloguer amb dret a compra consta de dos subcontractes, en un d’ells figuren totes les clàusules del contracte d’arrendament i en l’altre tots els aspectes relacionats amb l’opció a compra. Com és lògic, abans de signar el contracte, s’han de revisar totes les condicions que figuren en ambdós contractes per evitar possibles malentesos.

La revisió del cadastre encarregada per l’Ajuntament de Barcelona, ​​per tal d’actualitzar els valors reals dels pisos, que encara es regeixen per l’última revisió, efectuada el 2001, no tindrà un efecte immediat sobre l’impost de béns immobles (IBI) que els contribuents barcelonins hauran de pagar l’any que ve.

Fonts municipals van confirmar ahir el propòsit del nou govern, anunciat ahir per La Vanguardia, de disposar d’aquesta actualització per poder efectuar una política fiscal redistributiva que alleugereixi la càrrega impositiva que pateixen les famílies i els barris més castigats per la crisi econòmica i, en contrapartida , que augmenti la quantitat que han de pagar de més els propietaris dels immobles. Però, de cara a l’any que ve, el govern que lidera Ada Colau manté la previsió, anunciada el passat 31 de juliol, i renunciarà a aplicar l’actualització que, amb caràcter general, s’ha vingut efectuant en els últims anys de forma lineal, que repercutia en un increment del 10% en tots els immobles en cada exercici.

Serà per tant en el 2017 quan alguns contribuents notaran l’increment. Aquest serà suavitzat o anul·lat mitjançant els mecanismes de correcció (bonificacions) dels que farà ús l’administració local en el cas dels pisos amb menys valor real, unes fórmules de compensació que, aquestes sí, podrien aplicar-se ja en el 2016 a fi de afavorir immediatament als propietaris més desfavorits.En concret, fonts del govern municipal donen per segura la bonificació del 100% de l’impost a famílies nombroses i amb discapacitats, així com als centres sanitaris.

Encara que amb retard, Barcelona seguirà d’aquesta manera els passos de molts municipis espanyols que ja han dut a terme l’actualització cadastral. L’IBI és l’impost que grava, entre altres coses, la propietat de l’immoble.

La quantitat a pagar resulta d’aplicar un tipus impositiu sobre una base liquidable que es calcula a partir del valor cadastral de cada immoble. Aquest no és ni el valor d’escriptura de la finca ni el que s’ha pagat ni el valor del mercat, sinó el que determina la Gerència del Cadastre en funció del valor del sòl i la construcció. L’adopció de mesures per mitigar l’impacte de l’increment del valor cadastral en la factura de l’IBI és una pràctica comuna a l’Ajuntament de Barcelona, ​​ja sigui mitjançant la reducció del tipus impositiu general o per l’aplicació a habitatges, aparcaments i immobles amb altres usos d’uns límits regulats en les ordenances fiscals.

En el cas de l’Ajuntament de la capital catalana, la previsió és que el govern municipal presenti el seu projecte d’ordenances fiscals el proper dia 14. L’aprovació inicial en el ple de l’Ajuntament està prevista per al 30 d’octubre i la definitiva, el 23 de desembre.

L’IBI té un impacte molt important en el capítol d’ingressos dels ajuntaments. En concret , al de Barcelona li va reportar el 2014 una recaptació de 612 milions d’euros.L’exercici d’aquest any podria tancar-se amb una recaptació lleugerament superior.

Font de l’article: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151006/54437906342/subida-ibi-notara-2017.html

El preu mitjà de l’habitatge va pujar un 1,2% en el segon trimestre de l’any en comparació del mateix període de 2014, fins a situar-se en 1.476,8 euros per metre quadrat, segons el Ministeri de Foment.

Es tracta del primer augment interanual trimestral que el preu dels pisos registra des de finals de 2008, al començament de la crisi, és a dir, després d’un període de 26 trimestres consecutius de caigudes, en què ha acumulat una contracció del 29,7% .

En termes reals, descomptant la inflació, el preu de les cases llança un augment del 1,5%, el tercer trimestral consecutiu. Per tipus d’habitatge, entre els passats mesos de març i juny es van encarir tant la nova com la ja utilitzada (aquelles de més de cinc anys d’antiguitat).

Així, els pisos nous van pujar un 1% en el segon trimestre respecte a un any abans, amb el que a tancament de la primera meitat de l’any presentaven un preu mitjà de 1.732,9 euros.

Del seu costat, les cases de segona mà es van encarir un 1,3% en aquest període, fins a suposar una mitja de 1.467,5 euros.

Segons les dades del Departament que dirigeix ​​Ana Pastor, l’habitatge ja registra pujades interanuals en un total d’onze comunitats, liderades per Canàries, amb un increment del 4,1%, Madrid i Aragó, amb un 3,5% cadascuna.

Les regions que encara van saldar la primera meitat de l’any amb caigudes en el preu de l’habitatge amb Astúries, amb un descens del 2,7%, Castella La Manxa (-1,5%), Múrcia (-1,3%) i la Rioja (-1,3%).

Pel que fa a les ciutats més cares, Sant Sebastià es manté com la ciutat més cara per comprar un pis, amb un preu mitjà superior als 3.000 euros per metre quadrat. Després se situen Getxo (2.861 euros per metre quadrat), Barcelona (2.521,6 euros per metre quadrat), Madrid, amb 2.492,4 euros per metre quadrat.

D’altre banda, les localitats de més de 25.000 habitants on comprar un pis resulta més econòmic són Elda (Alacant), amb 540,5 euros per metre quadrat; la ciutat murciana de Jumilla (580 euros) i la també localitat alacantina de Crevillent (601,3 euros).

Pel que fa a l’habitatge de protecció oficial, va registrar un lleu descens interanual del 0,4% en el segon trimestre, fins a situar-se en 1.094,6 euros per metre quadrat.

Pot consultar l’article a http://www.lavanguardia.com/economia/20150915/54436529360/precio-vivienda-aumenta.html

A principis de juny, el Ministeri d’Indústria va aprovar el nou procediment de facturació horària del consum elèctric per als usuaris domèstics. El nou sistema anirà arribant paulatinament a les llars, ja que precisa d’un comptador intel·ligent.

La factura de llum es calcularà en funció del consum que es realitzi cada hora i del preu que marqui, en aquell moment, el mercat majorista d’electricitat.

El nou sistema arrencarà el proper 1 de juliol, encara que  les companyies tenen un termini de tres mesos (fins a l’1 d’octubre) per implementar el nou mecanisme. Fins 2018 no estarà implantat en totes les llars, doncs aquest nou mètode de facturació depèn de la instal·lació del nou comptador.

Pot consultar la totalitat de l’article a http://www.lavanguardia.com/economia/20150605/54432632730/claves-nueva-factura-luz.html

En una compravenda, d’un bé immoble entre particulars, s’entén per vici ocult un defecte greu que no està a la vista i que, en el moment de la compra, el comprador no tenia possibilitat raonable de conèixer. El Codi civil espanyol regula el “sanejament per vicis ocults” i defineix que ha decumplir els següents requisits:

• Que el vici ocult, per la seva falta de trascendència externa, no pogués ser conegut pel comprador.
• Que el vici sigui tan greu, en el sentit que el bé immoble sigui impropi per a l’ús al qual es destinava o disminueixi tant la seva utilitat que el comprador no hauria comprat o hauria pagat menys preu pel bé.
• Que el vici sigui preexistent a la venda.

Davant aquesta situació el comprador podrà optar per:

1. Desistir del contracte i rebre la quantitat que va pagar per la transacció del bé immoble (acció redhitòria), més una compensació pels danys i perjudicis en cas de que el venedor conegués els vicis o defectes ocults.

2. Rebaixar una quantitat proporcional del preu, calculada a partir de la valoració dels vicis ocults, realitzada per perits (acció quanti minoris).

Finalment, el Codi civil també estableix un plaç de caducitat per a la reclamació de sis mesos a partir de la data de l’entrega de l’immoble, que normalment coincidirà amb l’atorgament de l’escriptura. Si en aquest termini no s’exigeix judicialment el sanejament, es perd la possibilitat de reclamar per aquesta via.

Un cas molt clar de vici ocult és el de les bigues aluminoses, que poden arribar a causar problemes en l’estructura dels edificis.

En qualsevol cas, la complexitat del tema aconsella assessorar-se de professionals.

La compravenda d’habitatges va créixer al 2014 un 21,6% fins a les 365.594 transaccions, el que suposa més de mil habitatges al dia.

Les transaccions immobiliàries d’habitatges realitzades davant notari a Espanya van ascendir a un total de 365.594 al 2014, fet que suposa un increment del 21,6% enfront al 2013, segons l’estadística sobre transaccions immobiliàries publicada avui pel Ministeri de Foment.

Amb un total de 365.594 transaccions, més de mil al dia, l’increment de l’any passat deixa enrere la caiguda registrada en l’exercici precedent (17,4%) i suposa la major alça des que el 2004 es comencés a elaborar l’estadística.

En el quart trimestre de l’any passat, es van vendre 111.921 habitatges, el millor registre des de 2010, quan les vendes van ser 150.494. La dada representa una pujada del 19,5% enfront del quart trimestre de 2013.

Les compravendes van arrencar l’any amb una forta pujada del 48,5% per l’escassa xifra d’operacions que es va registrar en el primer trimestre de 2013, quan va marcar el mínim històric.

En el segon trimestre l’alça va ser del 12,1%, del 13,5% en el segon i del 19,5% en l’últim, el que encadena quatre trimestres consecutius de creixements.

http://www.expansion.com/economia/2015/03/12/55015f00ca474147768b4571.html